És un parc petit però que sincerament m'ha enamorat. La primera part del parc es veu moderna, però la part posterior on hi ha la font i l'àrea de pícnic dona la sensació de tornar a principis del segle XX, tot i que el parc és dels 80. Però l'espai té un encant especial.
L'àre de pícnic és molt ombrejada i aïllada del carrer, consta de 5 taules de fusta. Queda per sobre de la resta del parc, diguem que és el nivell més alt.
Mireu quin tros de bolet... |
Quan arribes a la plaça de la Font del Roure el primer que trobes és un petit espai amb una petita bassa i bancs, queda a l'ombra d'un castanyer, al terra hi havia castanyes però no sé si són bordes.
Un nivell per sobre trobareu la petita àrea de jocs infantil i una petita explanada fins a la font que dóna nom al lloc.
La font queda per sota del nivell de l'explanada, s'han de baixar uns esglaons. És una font bonica en un entorn molt agradable i sorprenent, perquè en aquest racó no sembla que estiguis a Barcelona...
Sembla que temps enrera hi havia un passeig per la part exterior del parc que el rodejava, hi ha varis punts on hi ha escales que ara porten enlloc.
A la plaça de la Font del Roure on s'ajunten el carrer Font del Roure i el carrer Costa Pacheco, trobareu alguns llocs per aparcar i la parada de l'autobus del barri 185.
Situació:
Què visitar?
Barcelona:
Bon reportatge Marta, sembla mentida que a la ciutat de Barcelona quedin llocs així.
ResponEliminaDoncs si la veritat...
EliminaMoltes gràcies Josep!
Una abraçada