Consta de 3 taules de fusta en un reduït espai al costat del Passeig Fluvial, hi ha ombres i està rodejada d'arbres.No es veu el riu, tot i que està a escasos metres darrera els arbres.
S'hi accedeix pel Passeig Fluvial, un sender que va pararl·lel al riu, nosaltres vam caminar-ne un tros curt; la veritat és que és agradable, hi vam trobar arbres fruiters i flors boniques; hi ha algún tros amb molt de sol i algún altre amb força ombra. Vam deixar el cotxe a l'Avinguda Ernest Lluch i vam pendre allà el Passeig Fluvial, mirant cap al riu vam tirar cap a l'esquerra i en 10 minuts vam arribar a l'àrea de pícnic.
Un cirerer |
Un cop a l'àrea de pícnic, si seguiu el Passeig Fluvial uns 200 metres més arribareu a la font de Santa Caterina.
Si seguiu uns 200 metres més després de la font arribareu a sota el pont on es produeix l'aiguabarreig del riu Mogent i del Congost, de la confluència dels 2 rius es forma el riu Besos. L'aiguabarreig es produeix just a sota el pont.
Més enllà del pont el camí segueix, però a partir d'aquí és el Passeig Fluvial del Besos. Nosaltres no el vam seguir, però segur que hi tornarem quan passi la calor.
A la tornada vam trobar al mig del passeig una mussaranya morta, quina peneta, suposo que l'havia atropellat algna bici de les que ens vam creuar, perquè a l'anada no la vam veure...
Situació:
Coordenades de GPS: 41°32'46.44"N 2°15'11.85"E
Accés: Com he comentat nosaltres vam deixar el cotxe a l'Avingua Ernest Lluch. Nosaltres vam arribar a Montornés venint per la carretera BV-5001, a l'arribar a la rotonda d'entrada a la població vam tenir que rodejat tota l'illa per poder accedir a l'Avinguda Ernest Lluch, que és d'un sol sentit.
En el mapa de sota he marcat en vermell l'accés amb el cotxe fins on poder aparcar. En blau està marcat el camí a peu fins a l'àrea de pícnic.
Què visitar?
Montornès del Vallés:
Vallès Oriental:
Molt bon reportatge Marta, visc al costat de Montornès i desconeixia aquest lloc, gracies per l'informacio. Salut.
ResponEliminaMoltes gràcies Josep!!
EliminaJo penso que moltes vegades el què tenim més a prop és el què més desoneixem, a mi també em passa.
Una abraçada,