Aquesta és una entrada de les llargues, prepareu-vos perquè és un espai molt gran, bonic i interessant.
Nosaltres hi hem trobat un total de 19 taules de fusta (vàries d'elles dobles), hi ha taules típiques diguem-ne standards i n'hi ha fetes de bigues que no són tan típiques, tenen la seva gràcia, però no semblen molt pràctiques.
Les taules estan a 4 espais diferents, crec que ho hem vist tot, però l'espai és força gran i l'ermità ens ha dit que hi havia alguna taula solta.
A) a l'entrada del recinte hi ha 1 taula de bigues, entre la bassa i l'amfiteatre.
B) És la més gran, hi han 12 taules (vàries dobles) i un bloc de 4 barbacoes en una petita explanada que es caracteritza per l'escultura de la deesa Artemisa, malauradament l'hem trobat tombada i amb la part superior trencada, una autèntica llàstima. A l'espai hi ha una font.
C) Té 5 taules entre l'àrea de jocs infantils.
D) Hi ha una taula i un bloc de banys darrera l'esplanada de l'altar.
L'espai del Santuari i castell és molt gran, és una talaia de gran bellesa amb unes vistes impressionants. Un espai singular on s'ha de venir amb molt de respecte, gaudir de l'encant i espiritualitat de l'entorn així com de la natura. És un lloc fantàstic per passar un dia tranquil, no cal ser creient per gaudir-ne, però si obert de ment.
L'espai és molt independentista, ho aviso per a qui això li pugui molestar.
Us descric el què vam veure en l'ordre que ens ho vam anar trobant, vam fer la visita en el sentit contrari de les agulles del rellotge (em saltaré les àrees de pícnic). Heu de saber que per tot l'espai hi ha monuments d'homenatge i escultures, no els posso tots o no acabaria...
S'hi accedeix per la muralla medieval.
A l'entrar trobareu la guingueta d'en Gregori, l'ermità, que amb molta amabilitat us informarà del què hi podeu trobar, us cobrarà i us donarà uns tríptics informatius.
Davant de l'entrada hi ha una petita bassa.
Trobareu un amfiteatre.
Monument a Josep Pallach
Placeta del Monòlit i les vistes des del camí fins la placeta.
Accés a l'ermita, a mig camí de les escales hi ha el monument a Mossèn Josep Dalmau, fundador del Santuari Ecològic i rector de Gallifa. Gran protagnista d'aquest indret, que va morí fa 2 anys.
L'ermita romànica de la Mare de Déu de la Ecològia que és del S. X, tot i que la planta superior pot ser posterior. Actualment a la planta superior hi podreu veure un audiovisual sobre el Santuari.
A l'exterior de l'ermita hi ha una terrassa amb 4 banderes: l'estelada, la càtara, la de la CEE i una verda que sento dir que no conec, potser és la de Gallifa, però no l'he trobat. També hi ha una taula amb la Rosa dels Vents i un monument d'homenatge a Muriel Casals .
Tornant a baixar a la Placeta del Monol·lit podrem accedir a l'Esplanada de l'Altar.
Per sota hi han restes del castell, estem a l'extrem oposat de l'accés al recinte, al final de la talaia.
Tornem enrera fins a la Placeta del Monol·lit i seguim donant la volta fins a la Font de Sant Galdric, als seus peus hi ha uns bancs per relaxar-se.
Seguim endavant i trobarem el Mirador Xavier Rocha amb vistes a Gallifa i el seu entorn.
Ja nomès us queda passar per davant de corral de les oques, més escandaloses que un gos vigilant i ja estareu de nou davant la bassa i l'entrada.
Per a més informació podeu consultar la web del Santuari o llegir el bloc de l'historiador Jordi Piñero:
Situació:
Coordenades de GPS: 41°41'17.57"N 2° 6'36.46"E
Accés: Des de Gallifa heu de pendre la carretera BP-1241 cap a Sant Llorenç Savall, entre el punt quilomètric 6 i el 5 trobareu a l'esquerra una desviació cap al Santuari. Podeu pendre-la i seguir per la pista forestal (estreta i de condicions regulars) fins a l'aparcament dels peus del castell. O podeu deixar el cotxe a un espai habilitat uns metres després de la desviació, a la dreta; de davant de l'accés a aquest aparcament surt un sender cap al bosc, vigileu molt al creuar la carretera, seguiu el sender i us portarà a la pista forestal, en total son uns 500 metres.
A sota teniu en vermell el camí en cotxe i en blau el camí a peu
Què visitar?
Gallifa:
Al bloc hi ha una altre àrea de pícnic de Gallifa:
Vallès Occidental:
Bon reportatge Marta, el lloc sembla molt bonic i tranquil, hi he passat molt a prop rondant per Gallifa, serà qüestió d'arribar-hi un dia. Una abraçada i salut.
ResponEliminaMoltes gràcies Josep! Suposo que coneixes la Font de les Maioles, que està molt a prop; és un indret bellíssim.
EliminaUna abraçada